PABLO GARGALLO
Nascut a Maella, es va traslladar amb la seva família a Barcelona el 1888, on va començar la seva formació artística a l'Escola de Llotja. El 1895 va entrar al taller d'Eusebi Arnau, va esdevenir deixeble seu i van treballar plegats en algunes ocasions, començament de segle freqüenta les tertúlies d'Els Quatre Gats, on coneix, entre altres, Picasso, Nonell i Manolo Hugué.
Nascut a Maella, es va traslladar amb la seva família a Barcelona el 1888, on va començar la seva formació artística a l'Escola de Llotja. El 1895 va entrar al taller d'Eusebi Arnau, va esdevenir deixeble seu i van treballar plegats en algunes ocasions, començament de segle freqüenta les tertúlies d'Els Quatre Gats, on coneix, entre altres, Picasso, Nonell i Manolo Hugué.
El 1903 una beca li va permetre anar a París, on
es va instal·lar al barri de Montparnasse i on faria llargues estades. Va viure
a la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir, amb Max Jacob, Juan Gris i altres
artistes, incloent-hi el seu amic Picasso. Va treballar amb Auguste Rodin. El
1904 va tornar a Barcelona i va obrir taller al carrer Comerç. El 1905Juan Gris
li va presentar a Magali Tartanson, amb qui es va casar el1915. El 1906 va
exposar per primera vegada individualment a la Sala Parés.
El 1912 s'estableix per dos anys a París, on
retroba novament Picasso, Juan Gris i Manolo Hugué, fa amistat amb Modigliani i
descobreix l'art primitiu i el cubisme analític de Picasso i Braque.
Durant la seva carrera professional, i gràcies al
domini dels oficis artístics, treballa com a ajudant de diversos escultors i
col·labora en moltes obres de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i
Montaner, en treballs escultòrics d'edificis com el Palau de la Música
Catalana, l'Hospital de Sant Pau i l'Institut Pere Mata, amb escultures amb
pedra i bronze. La seva trajectòria artística parteix dels plantejaments
clàssics del modernisme i del Noucentisme, uns plantejaments i unes pràctiques
tradicionals de l'escultura que no abandonarà mai. Però Gargallo també rep la
influència d'algunes de les concepcions de les avantguardes escultòriques, que
el duen a sintetitzar les formes i a utilitzar l'espai com un element constitutiu
de l'obra.
En un moment determinat es va sentir atret pels
metalls. Aquesta atracció el va conduir a cercar noves solucions tècniques i
nous plantejaments formals, malgrat que va continuar fent obres figuratives amb
materials tradicionals com ara la terracota, la pedra o el marbre. Entre el
1920 i el 1923 incorpora la xapa de plom a la construcció de les escultures,
modela els volums en negatiu i insereix l'espai buit a les seves obres. També
realitza una mena de màscares metàl·liques còncaves, sovint amb
característiques caricaturesques, en les quals l'espai interior assoleix un
gran protagonisme.
El 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera, és
destituït com a professor i s'estableix a París. Després apareixeran les
figures dempeus fetes amb retalls de soldats de ferro o altres metalls. Per
realitzar-les, l'autor assajava prèviament amb unes plantilles de cartró
retallat.
El 1934 va sofrir una pneumònia fulminant i va
morir als 53 anys.
El 1985 es va inaugurar en Museu Pablo Gargallo al
Palau del Comtes d'Argillo de Saragossa.
A.P.
A.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada